Una nena mor en braços de la germana Cecília, que la troba entre uns esbarzers després d’haver estar brutalment agredida. Aquest fet dispararà les alarmes de la religiosa sobre el funcionament del projecte humanitari en el poblat en el que treballa, una zona devastada per la violència i les múltiples necessitats d’assistència a infants i refugiats. El succés serà el punt de partida d’un intens viatge emocional sobre els seus principis ètics i la fe.
En arribar a casa, en Roger i la Júlia es troben que algú ha entrat al seu pis. No s’han endut absolutament res però, en canvi, s’han estirat al seu llit de matrimoni, han mogut de lloc les joguines de la seva filla de sis anys i s’han trobat la televisió en marxa amb un dvd d’una ecografia de la nena. La parella viu la situació amb inquietud i preocupació i es pregunten qui i per què ho deu haver fet. Després de l’incident, en Roger i la Júlia aniran descobrint aspectes que desconeixien de la seva parella.
Peça breu dins la creació col·lectiva Mensonges, ideada per Véronique Bellegarde i Frédéric Sonnatg, amb textos de sis autors europeus al voltant del concepte de la mentida.
En Lluís i en Raül han sobreviscut, en poc temps, a nombrosos canvis laborals i s’han quedat sols al capdavant de la casa de cultura del petit poble on han viscut tota la vida. La nova situació no és fàcil, tampoc el seu moment vital. L’arribada de Miquel, un nouvingut al poble i que col·labora desinteressadament en aquest espai, posarà en evidencia la fragilitat de les relacions d’amistat i professionals.
Dues parelles coincideixen en l’hotel d’un país subdesenvolupat, on es veuran obligats a estar-hi reclosos durant tres dies per l’esclat de violència a la zona que ha obligat a extremar les mesures de seguretat fins l’obertura de l’aeroport internacional. La parella madura, un ex diplomàtic i la seva dona, porten anys vivint-hi confortablement i els joves han vingut a adoptar una nena. La trobada posa en evidència els fràgils equilibris d’aquestes existències i els aboca a una espiral de mentides i traïcions.
En Gerard i la Marta s’han instal·lat a Nerium park, una urbanització als afores, a mitja hora de la gran ciutat. Passen els mesos i, a causa de la crisi, no hi arriben nous veïns. Viuen en una urbanització fantasma. A tall de thriller, l’obra transcorre en dotze escenes, cadascuna corresponent a un mes de l’any, i pren com a nom el baladre (del llatí Nerium Oleander), un arbust ornamental i tòxic característic d’aquestes urbanitzacions i zones de carretera.
L’entrenador del grup infantil de natació abraça i fa un petó a un dels nens que, en els entrenaments, s’ha posat a plorar perquè té por a l’aigua i no vol treure’s la bombolla. Aquest gest provocarà les queixes d’alguns pares i despertarà una espiral de desconfiança que farà sortir a la superfícies sospites, prejudicis i temors.
La nit prèvia a la visita del Sant Pare a Barcelona, La llum, un local d’homes, on s’hi fa sexe, no dóna l’abast. Allà hi conflueixen peregrins catòlics i habituals: aquell que fa anys que és el primer d’arribar i el darrer en sortir; una catequista drogada de GHB; o un jove que acaba de fer els 18 anys i que, per celebrar l’aniversari i la coincidència a la ciutat del cap del Vaticà, ofereix el seu cos a tots aquells que desitgin posseir-lo... En plena bacanal, s’hi presenta un home desesperat i amb la intenció de recuperar el seu fill.
A poques hores d’agafar el vol que la tornarà al seu país, la Sara seu al porxo d’una vella casa colonial de la capital d’una illa tropical, on l’ha enviat l’empresa per la qual treballa. La Sara es defineix com una turista professional que viu d’hotel en hotel i de restaurant en restaurant, redactant informes per empreses turístiques i asseguradores del primer món. La Sara ha perdut sobtadament la visió després d’haver trobat alguns objectes del seu marit, que va morir a la illa en estranyes circumstàncies. Fins a ella s’hi acostaran un home i una dona, ambdós autòctons, amb inquietants i dubtoses intencions.